Com és l’amor?
Doncs la veritat és que jo penso que un amor ha de ser incondicional, sense però, sense dubtes, sense altres persones, sense gelosia, amb plena confiança envers l’altra persona; però alhora, sent dues persones autònomes, amb plans de futur, amb desitjos propis i mutus.
Ha de ser una relació on importi el jo i el nosaltres per igual. On no hi hagi possessió, no hi hagi cap intenció de canviar l’altre.
On hagis triat la teva taronja sencera per amor pur, sense conveniències. Que per una raó o una altra et fa sentir tu mateix i alhora et fa sentir seu.
Aquesta persona, a qui no vas necessitar i d’alguna manera seguiràs sense necessitar-la perquè tu pots, pots amb tot. O no, o de sobte, pot fer trontollar la teva vida, perquè en saber que no la necessites la vols encara més, al teu costat. Penso que la gent s’equivoca moltes vegades quan parla d’amor, potser ho estic jo, però crec que quan només hi ha una persona al cap i no pots pensar en ningú més, aquella persona que en veure-la gira el món en sentit contrari a les agulles del rellotge i que si de tu depengués pararies per sempre… això és amor.
