La vida és massa curta per a moltes coses o… més ben dit, per a tot el que volem fer. I per si no n’hi hagués prou, moltes vegades vivim amb por: al rebuig, a encaixar, a ser tot allò que els altres esperen de nosaltres i, per descomptat, vivim amb por a l’amor.
Por que ens trenquin el cor, por de trencar-nos-ho nosaltres mateixos per haver deixat que algú ho fes. Por fins i tot a la felicitat que aquest pugui proporcionar perquè no estem programats per deixar-nos portar i gaudir de la vida.
Però per sort, tenim el poder de la consciència, de saber que això no hauria de ser així, que hauríem de buscar algú a qui poder estimar i deixar-nos estimar com ens mereixem.
Buscar un amor tan pur i tan lliure per quedar-se a prop malgrat totes les adversitats que ens ofereix la vida, tan junts, com per separat. Però si feu cas, veureu que no hi ha guerra que dos enamorats no puguin combatre, com cal, junts.
