Com tots necessitem la màgia, i sobretot, la màgia i enigma que hi ha en les primeres vegades. La primera vegada que vas muntar amb bici i et vas sentir lliure en notar l’aire a la cara, la primera vegada que te’n vas anar de viatge amb amics, la primera vegada que vas tenir el teu primer sou i que poc vas trigar a gastar-lo en allò que tanta il·lusió et feia… La felicitat es reforça de les primeres vegades que ens ajuden a tornar a sentir emoció, passió…
I per si no n’hi hagués prou, què em dieu de la màgia d’enamorar-se?
Aquests nervis per no saber què passarà, aquestes papallones a l’estómac quan estàs esperant que aquesta persona aparegui, aquest èxtasi quan la teva mà frega la seva perquè el cos entén que és una nova pell a la qual s’ha d’adaptar. Aquest moment en què estàs atent escoltant tot el que diu per què només vols saber més i més d’aquesta persona… Personalment, no crec que hi hagi una millor sensació a la vida que la que produeix la màgia de trobar aquesta persona especial, i crec que no hauríem de témer tot el poderós que aquesta ens pugui portar, perquè la vida, sense amor, no té sentit.
