Estimat jo, avui vinc a donar-te les gràcies per tot allò que vas fer per mi.
Estimat jo, vull agrair-te cada vegada que veies el camí una mica gris, però que vas continuar endavant lluitant pels nostres somnis. Vull agrair-te, cada vegada que vas saber perdonar, agrair, ajudar i ser generós. Però per allò que estaré eternament agraït, és per haver estimat sempre amb tot el cor.
Has estimat el millor que has sabut, respectant sempre qui tenies al costat. T’has equivocat, t’han fallat, has fallat, hi ha hagut moments dolents i bons, no em malinterpretis; no obstant això, mai t’has rendit davant la
idea de l’amor. Mai vas desistir, mai vas llençar la tovallola, sempre atent per si arribava aquella persona que faria que la teva vida canviés, que et volgués tal com ets i que us complementéssiu l’un a l’altre com ha de ser. Doncs bé, estimat jo, tu encara no ho saps, però ets molt a prop de conèixer la persona més meravellosa que hagis somiat mai. La persona que t’acompanyarà en aquest camí anomenat vida i que et sumarà sempre. Al principi hauràs d’entendre que estimar és acceptar-se mútuament, cadascun amb els seus defectes i virtuts. Tanmateix, un cop facis això, viuràs la història d’amor més bonica del món. Segueix els meus consells, t’ho diu amb afecte un vell conegut.
