No crec que hi hagi una millor sensació que el plaer que ens proporciona compartir tot amb una persona. És curiós com moltes vegades encara estant envoltats d’amics i família, hi ha certes coses que no acabem de dir, fer o mostrar davant seu. Però que bonica aquesta sensació quan estàs enamorat i sembla que no hi ha cap mur entre aquesta persona i tu. Que bonic que, amb el temps, aconsegueixis obrir-te en canal i fer de la teva parella un pigall amb el qual pots explicar tot el bo, allò no tan bo, i fins i tot, allò que ens avergonyeix i no som capaços de comptar o mostrar a ningú. Fer d’aquella persona l’abric en què sentir-te fora de perill i, al seu cantó, sentir-te amb forces per ser lliure. Què em dieu? Què hi ha més bonic que compartir la vida sense por i amb confiança amb una altra persona?
